Jane Says....

(Abans de res aclariré que no sóc una cotilla, sinó que em considero científicament curiosa per saber de la vida dels altres. No emeto cap tipus de judici posterior ni he venut cap exclusiva a Salsa Rosa. Però mira, m'agrada que m'expliquin coses i saber de la vida dels altres; és un art que he sabut desenvolupar amb els anys a base de saber escoltar i paciència; posteriorment ho he explotat professionalment i de moment ...doncs mira, em vaig guanyant la vida).

Això sí, una cosa que no puc suportar és que la gent s'aprofiti d'això, i vull deixar tb clar que aquesta vocació meva, lluny de ser profitosa per a mi (excepte professionalment, ja ho he aclarit abans) em fa ser un ésser particularment vulnerable a la resta de gent.

A gent com els que he trobat avui. Gent maligna.

Estava fent cua per a pagar a la FNAC, després d'un llarg dia d'estudi que sempre intento acabar amb algun regalet. Avui tocava, en primer lloc, una de les meves grans passions, els còmics (d'aquells sinistres com l'Amphigorey, o aquells on la protagonista és una nena zombi tipus Lenore, o Emily the Strange...avui he "adoptat" a Ghostgirl, una nena que es sent invisible però clar, és morta...).

En segon lloc, he comprat música, fet que no succeïa des de feia mesos..(sic).

Bé, em trobava jo a la cua, com deia, quan el típic client-que-envaeix-espais-vitals s'ha posat a fer això mateix, a tenir una conversa amb les seves 2 amigues a una distància que a mi se'm feia incòmoda (no m'agrada gens que m'envaeixin el meu "ou") i que m'ha obligat a escoltar la seva conversa... d'aquelles converses que fan mal.

Ahí vamos.

-Oye, al final que t'has comprao?
-Una peli, la de "Mucho ruido y pocas nueces"
-Ah, esa del Kenneth Branagh y la otra (compte amb el detall: la otra)
(clar, es refereix a la Emma Thompson).
(i aquí comença el lio).

-Y quién es la otra?
(deuen estar parlant de l'Emma Thompson).
-Sí, hombre, esa chica inglesa. La que sale en esa otra película también. La de los irlandeses.
(En el nombre del padre, es Emma Thompson).

Una gota de suor comença a formar-se al meu front.

-Y cómo se llama?
-No me acuerdo, sí hombre, esa que era su mujer.
(Tío, es Emma Thompson...)

-Lo tengo en la punta de la lengua...
-Es la misma que salía en Love Affair?
-Sí, esa!!
(NOOOOOOO!! se dice Love Actually!!! Y sí, es ella, es Emma Thompson!)

Aquí ja he començat a picar el peu dret insistentement sense desviar la meva mirada de la dependenta de la FNAC que alhora m'explicava tots els avantatges de la tarja FNAC.

-Ves? y te enviamos a casa información de conciertos, novedades, el día del socio...
-A-há (o sigui : "no t'estic escoltant, acaba ja!!")

Mentrestant, pel darrera, tot anava de malament en pitjor...

-Sí hombre, y en otra salía con su madre no?
-(sí, Phyllida Law, en Los amigos de Peter y en esa que llevas en la mano y donde pone: EMMA THOMPSON!!)

Ara ja la vena jugular del coll comença a inflar-se i un pes inconfusible a la boca de l'estómac fan que em senti com si estigués a punt d'esclatar.

Em giraria per a cridar-los a la cara: EMMA THOMPSON que no és tan difícil!!! però sóc una damisela i m'estimo més seguir consumint-me com si res.

-Pues tía lo tengo en la punta de la lengua y ahora como que no me sale..
(emmathompsonemmathompsonemmathompsonemmathompsonemmathompsonemmathompsonemmathompsonemmathompsonemmathompsonemmathompsonemmathompsonemmathompsonemmathompsonemmathompsonemmathompsonemmathompsonemmathompsonemmathompsonemmathompsonemmathompsonemmathompsonemmathompsonemmathompsonemmathompsonemmathompsonemmathompsonemmathompsonemmathompsonemmathompsonemmathompsonemmathompsonemmathompson!!!!!!)

Respiro profundament. La dependenta (crec) que ja ha acabat d'explicar-me lo del super-club Fnac i no sé què vol...ah si! m'està assenyalant on he de signar, ja ha cobrat!!!

Ufff!!! Ja marxo, que els bombin!!

-Sí hombre sí!!! Si es la Helena Bonham-Carter!!!
-Ah si, es verdad!! (contestan las otras 2 a coro).

Ja he acabat de pagar i em giro per a sortir d'aquell malèvol ambient. Els dedico un per un una mirada d'impotència però abans d'allunyar-me, i de sobte, m'entra un atac de riure etern que m'ha durat fins que he arribat a casa.

http://www.youtube.com/watch?v=SoBShkBi_30&feature=related